Posem a la vostra diposició una línia del temps per conèixer els esdeveniments de 1917, així com documents i altres materials que ens ajuden a entendre el que va passar fa cent anys a Rússia, quan es van trencar les cadenes. Recordem que en la línia del temps i en endavant utilitzem el calendari julià, encara vigent a l'Imperi Rus, per a evitar possibles errades i confusions.;xNLx;;xNLx;En algunes de les entrades hi ha enllaços a documents o materials relacionats amb elles, per veure-ho, premeu el botó "Para saber más" al final de la informació.
A l'aniversari del Diumenge Sagnant (1905) es crida a la vaga, amb participació activa dels bolxevics. 145.000 treballadors surten a Petrograd, 30.000 a Moscou, també hi ha demostracions de força a Baku, Nizhni Novgorod, Novocherkassk, Voronezh, Kharkov, Rostov del Don, al Donbass...
Els bolxevics criden a commemorar el 10 de febrer, 2n aniversari de la represàlia contra els diputats bolxevics a la Duma, que van ser condemnats i deportats a Sibèria per intervenir contra la guerra i el Govern. També ho aprofitaven per confrontar amb els menxevics, que convocaven el 14 en suport als liberals democràtics.
90.000 obrers de 58 empreses de Petrograd abandonen el treball. Treballadors dels districtes de Viborg i Narva surten als carrers entonant cançons revolucionàries; els de la fàbrica de Putilov porten banderes amb consignes bolxevics i s'encaminen a l'Avinguda Nevski, dispersant durant el recorregut les barreres policials. Així mateix, fracassa l'estratègia menxevic de mostrar suport als liberals de la Duma al Palau de Tàurida.
El dia de la Dona Treballadora (23 de febrer al calendari julià) s'inicien vagues, marxes, i manifestacions massives sota consignes revolucionàries.
El 25 de febrer la vaga es transforma ja en vaga política general. Es produeixen els primers xocs armats amb la policia, amb diversos morts i ferits.
Aprofitant la nit, els bolxevics agiten les casernes del Regiment Volinski, aconseguint que s'aixequin en suport dels treballadors.
El Tsar Nicolau II finalment abdica en favor del seu germà Miquel IV, que rebutja l'oferiment. Així, s'ensorren les possibilitats de mantenir la monarquia, objectiu d'un sector de la Duma i del Comitè Provisional.
Els EUA reconeixen formalment el Govern Provisional, dos dies després els segueixen França, Anglaterra, i Itàlia un cop els asseguren que el país continuarà a la guerra imperialista. A Rússia ho justifiquen com a mesura defensiva, i de moment s'accepta entre les tropes.
1. Carta: La primera etapa de la primera revolució 2.Carta: El nou govern i el proletariat 3. Carta: Sobre la milícia proletària 4. Carta: Com aconseguir la pau 5. Carta: Tasques relatives a la construcció de l'Estat proletari revolucionari
Lenin i altres dirigents bolxevics tornen de l'exili i arriben a Petrograd, on l'esperen milers de treballadors entusiasmats i soldats en formació.
Per primera vegada es celebra obertament la Jornada Internacional de Solidaritat Proletària -Dia del Treballador, primer de maig del calendari gregorià- amb nombroses manifestacions per tota Rússia, amb consignes revolucionàries i sobre la necessitat de la Pau i d'acabar amb la guerra imperialista.
La crisi del 20-21 d'abril acaba amb l'aprovació per part del Comitè Executiu del Soviet de Petrograd de la formació d'un Govern de Coalició per 44 vots a favor (menxevics, esseristes, i altres) 19 en contra (bolxevics i menxevics internacionalistes) i 2 abstencions esseristes. El Govern Provisional, davant la seva feblesa i necessitat de reforçar-se, accepta la proposta (que ja el 26 d'abril es pronunciava a favor) i la dimissió del Ministre Miliukov. El 5 de maig es forma formalment el Govern de Coalició, amb l'entrada dels menxevics, socialistes revolucionaris, trudovics, i socialistes populars.
En una nova jornada del Primer Congrès de Diputats Camperols de Tota Rússia (4-28 de maig) participa V.I. Lenin amb un discurs sobre la qüestió agrària.
S'inicia el Primer Congrès dels Sòviets d'Obrers i Soldats de tota Rússia, el qual s'allargaria fins el 22 de juny. Va comptar amb la participació de mil delegats, la majoria de partits que donaven suport al Govern de Coalició. Els bolxevics tenien 105 representants.
Kérenski dóna l'ordre d'iniciar una gran ofensiva al Front Oriental, preparada abans de la caiguda del tsarisme. Aquesta és un fracàs absolut degut a la desmoralització de les tropes (de fet moltes es neguen a participar), la falta de municions, una pobra logística, i l'absència d'una estratègia militar eficaç. Desenes de milers de soldats van morir o van ser ferits, a més de les pèrdues territorials.
Les tensions acumulades tornen a explotar en una nova tercera crisi política que s'inicia el tres de juliol, després que els ministres demòcrates constitucionalistes Shingariov, Shajovskói i Manúilov dimiteixin del Govern, en una estratègia per debilitar-lo i concentrar el poder en mans de la contrarrevolució burgesa-terratinent.
El Govern de Coalició va respondre durament a les jornades de juliol, assenyalant i culpant als bolxevics d'organitzar una insurrecció armada contra el poder.
El 19 de juliol Kornilov va ser nomenat Comandant en Cap de les forces armades de Rússia pel Govern, substituint a Brusílov.
Per decisió oficial, el Comitè Executiu Central dels Sòviets va concedir a Kerenski el dret a formar un nou govern. La composició del primer govern de Kerenski (segon de coalició) va ser:
Del 26 de juliol al 3 d'agost es celebra en semi-clandestinitat el VI Congrès del POSD(b)R. En la premsa només va aparèixer un anunci sobre la convocatòria, sense indicar el lloc de reunió. Van participar 267 delegats, representant uns 240.000 militants.
El Govern de Kerenski organitza una Assemblea d'Estat a Moscou els dies 12 i 13 d'agost, on la contrarrevolució va anunciar obertament el seu programa: abolir els Sòviets, així com els Comitès de l'exèrcit, entregar funcions administratives (fins ara en mans dels Sòviets locals) als organismes municipals, renunciar a reformes i experiments socials, conduir la guerra fins al final, lluita contra els bolxevics...
Les diferències entre el Govern (Kerenski) i Kornilov finalment van esclatar el 27 d'agost, després d'uns dies de contactes i moviments entre ells, i de coquetejar amb la possibilitat d'una dictadura militar.
El divendres 1 de setembre finalment Rússia es proclamada oficialment república. Aquest comunicat va aparèixer en tots els diaris juntament amb la sorprendent noticia de que "per restablir l'ordre estatal trencat" el Govern decideix formar un Directori (Consell dels cinc).
El 5 de setembre el Sòviet de Diputats Obrers i Soldats de Moscou aprova una resolució a favor de transmetre tot el poder als sòviets (línia bolxevic), imitant al Sòviet de Petrograd que ho va aprovar el 31 d'agost.
El Comitè Executiu Central esserista-menxevic dels Sòviets va convocar el 14 de setembre l'anomenada Assemblea Democràtica de tota Rússia, ajornant d'aquesta manera, el Congrès dels Sòviets de tota Rússia, i de fet, substituint-lo.
El 25 de setembre es forma un nou gabinet, amb ministres de segona fila de la política russa, i més conservadors que els anteriors. Considerat especialment feble i sota les ordres de l'autoritari Kerenski. Aquests eren:
Durant aquesta els bolxevics anuncien la decisió de no participar-hi. Durant els següents 11 dies el "Preparlament" tracta de crear algún tipus d'unitat entre els restants membres, però ja en la primera i més urgent qüestió -què fer amb la guerra?- no es troba una posició majoritària. Comença a instaurar-se una gran confusió i desesperació. Mentrestant, es planteja una nova ofensiva abans del dia 20, el que els propis generals califiquen com a "completa bogeria".
El Comitè Executiu del Sòviet de Diputats Obrers i Soldats de Petrograd crea el CMR, seguint les indicacions de Lenin d'instaurar un Estat Major per a la insurrecció. Aquest estaria integrat per representants del Sòviet de Petrograd, del CC de la Flota del Bàltic, del CR de Finlàndia, dels comitès de fàbrica i sindicals d'empreses i de l'Organització Militar adjunta al CC del Partit.
Durant la matinada del 24 d'octubre el Govern ordena una ofensiva contra els bolxevics amb tancament d'impremtes, detencions, i moviment de tropes. Tot i que al començament es prenen mesures defensives, (Directiva nº1 del CMR) els bolxevics han d'avançar inevitablement la insurrecció. Comença la Revolució d'Octubre.
A les 22.40 hores del 25 d'octubre s'inicia el II Congrès de Sòviets, amb majoria absoluta bolxevic (390 delegats de 649). Mentrestant, el Palau d'Hivern era capturat per assalt amb molt poques baixes per ambdues parts, i són detinguts tots els ministres del Govern, excepte Kerenksi i Prokopóvich, que havien fugit.
En les dies següents s'assegura definitivament Petrograd (29 d'octubre) i ciutats com Minsk, Kronstadt, Ivanovo-Voznesensk, Lugansk, Kazan, Rostov del Don, Ekaterinburg, Revel, Samara i Saratov. Amb la captura de Baku el 31, ja són 17 les capitals de província en mans soviètiques.
El 2 de novembre es proclama la Declaració dels drets per als pobles de Rússia, signada per Lenin i Stalin. En aquesta es situa:
El 26 de novembre V.I. Lenin signa el Decret de Pau, que crida a totes les parts bel·ligerants a començar negociacions de pau, i proposava una sortida immediata de Rússia de la guerra. De seguida s'inicien contactes amb Alemanya per tal de començar oficialment les negociacions.
El 7 de desembre el Sovnarkom confirma oficialment la creació de la Comissió Extraordinària ('Txekà'), dirigida pel gran bolxevic Fèlix Dzerjinski, encarregada de la seguretat del Poder soviètic, combatre la contrarrevolució i el sabotatge.
El Comitè Executiu Central aprova en la sessió del 14 de desembre la nacionalització dels bancs, així, la qüestió bancària es va convertir en monopoli de l'Estat; els bancs privats es van fusionar en el Banc Estatal; va sorgir un Banc popular únic de la República Russa. El Decret deia:
Havent triomfat la Revolució, de seguida es va observar l'enorme necessitat d'organitzar un exèrcit que pogués defensar de manera efectiva el poder soviètic. De la crida del Comandant en Cap N.V. Krilenko sobre l'organització de l'Exèrcit revolucionari, popular socialista (29 de desembre):
We'd love to hear from you. Please send questions or feedback to the below email addresses.
Before contacting us, you may wish to visit our FAQs page which has lots of useful info on Tiki-Toki.
We can be contacted by email at: hello@tiki-toki.com.
You can also follow us on twitter at twitter.com/tiki_toki.
If you are having any problems with Tiki-Toki, please contact us as at: help@tiki-toki.com
Close