A MAÇANET DE LA SELVA!

Aquesta és una línia del temps on els nens i nenes de l'Escola Sant Jordi de Maçanet de la Selva situarem els fets més importants que han passat i que van passant al nostre poble

Projecte interdisciplinari 2014-2015

0300 BC-03-01 00:00:00

POBLAT IBÈRIC DE MONTBRBAT

Respecte a la cultura ibèrica, la instal•lació més coneguda és el poblat de Montbarbat, de 5700 metres quadrats de superfície i datat entre els segles IV-II a.c. Aquest poblat és compartit amb el terme de Lloret de Mar. Es donà a conèixer uns anys enrere com a conseqüència de l’obertura de vials de la urbanització Montbarbat. Es protegí la zona per evitar la destrucció del poblat, el qual es començà a excavar l’any 1978. Entre les seves troballes hi apareix ceràmica gris emporitana, ceràmica àtica de vernís negre i ceràmica comú ibèrica, feta a mà i a torn. També es trobà ceràmica ibèrica al turò de cal Coix i al sector oest de Martorell hi ha restes d’un poblat amb testimonis ibèrics i romans FONT: Taller d'història de Maçanet i Fitxes de Patrimoni de La Selva

1040-03-01 00:00:00

CASTELL DE TORCAFELLÓ

Aquest conjunt monumental que trobeu al turó de Sant Jordi està compost per la capella de Sant Jordi, del segle XV -fortificada al segle XIX quan fou convertida en torre de telegrafia òptica- i les restes del castell medieval de Torcafelló. El conjunt va ser objecte d'una restauració i d’una rehabilitació dutes a terme per Taller d'Història de Maçanet de la Selva entre els anys 1988 i 1997, i d'unes excavacions arqueològiques entre els anys 1999 i 2006 què van permetre descobrir la major part de les restes soterrades del castell 1. El castell de Torcafelló El castell de Torcafelló va ser construït al segle XI arran del procés de feudalització (1) del país. Centrava una jurisdicció feudal que s'estenia per les parròquies de Maçanet, Martorell i Sils, i formava part del vescomtat (2) de Cabrera. En nom dels vescomtes, exercien la jurisdicció del terme els senyors de Maçanet que es van entroncar amb els Cartellà pels volts de l'any 1200 i passaren a viure a la seva nova residència de la plana (la torre de Cartellà), deixant la cura i el funcionament del castell a una família de castlans (3), els Torcafelló. El document més antic que coneixem del castell és del 1106, i consisteix en un homenatge que fa el vescomte Ponç I de Cabrera a Ramon Berenguer III per tots els seus castells, llevat dels de Barres, Brivola (Brunyola) i Torcafelon. En documents posteriors (1185 i 1194), el vescomte Ponç III assegurava la seva submissió al rei Alfons I i, com a garantia de compliment, li oferia cinc castells propis, entre els quals el de Torcafelon. El castell presenta tres fases constructives superposades, de les quals tan sols coneixem bé la tercera. De la fase fundacional, del segle XI, n'hem de destacar la torre de l'homenatge (4), de planta circular i situada al centre de la fortificació, a banda d'un mur amb un paviment de calç al nord-oest i diverses parets malmeses al costat sud. La segona fase, del segle XII, es caracteritza per la construcció, al voltant de la torre, d'un pati interior de planta quadrangular, de 9'30 per 10 metres de superfície, relacionat amb un desguàs fet de lloses de pedra que fou localitzat al seu costat sud-oest. Al nord-oest d'aquest pati, a més, es va construir una nova estança sobre l'antic paviment de calç. Al cap de poques dècades, presumiblement encara dins del segle XII, es va produir una nova reforma (fase III), de gran volada, que va donar al castell l'aspecte amb què ens ha arribat. En primer lloc, es va construir un recinte emmurallat de planta quadrangular, de 22 per 21 metres de costat que envoltava i protegia l'espai central del castell format pel pati interior i la torre. Entre el pati i la muralla hi va quedar així un espai que fou compartimentat en diverses estances, de les quals en coneixem sis. La muralla és feta a base de carreus (5) de pedra disposats formant filades força regulars i té un gruix aproximat d'1 metre. No s'hi han conservat enlloc restes d'espitlleres (6), torres o merlets (7), ni de cap tipus d'obertura, tot i que la reretranga (8) que hi ha a la banda de llevant ens indica presumiblement on era la porta. Pel que fa a les estances existents entre la muralla i el pati, en tres s'hi va trobar una llar molt senzilla, feta amb una solera (9) d'argila envoltada d'un cèrcol de pedres i, llevat d'una de les de la banda de ponent, que presentava un paviment de morter hidràulic, la resta tenien sòls de terra trepitjada. Fora d'aquest recinte principal va quedar un ampli espai rectangular al costat oest del castell, situat originalment a una cota més baixa. Al seu torn, aquest espai estava delimitat al sud-oest per la cisterna, un dipòsit de planta quadrangular de 5,05 per 3,80 metres de perímetre i uns 3 metres d’alçada, amb l’interior revestit d’opus signinum o morter hidràulic, del qual se'n conserven els murs est i sud. És probable que tant l'espai rectangular com la cisterna siguin anteriors a la reforma de la fase III, però les excavacions no van permetre assegurar-ho del tot. 2. La capella de Sant Jordi i la telegrafia òptica. Els materials arqueològics recuperats a les excavacions han posat de manifest de manera clara que el castell fou abandonat cap a mitjans del segle XIII. A partir d'aquest moment, durant dos segles, la fortificació s'anà enrunant, i l'any 1450 es va construir sobre les seves restes la capella de Sant Jordi, un senzill edifici d'estil gòtic (10) i de planta rectangular. Finalment, la conversió de l'indret en estació militar de telegrafia òptica a mitjan segle XIX va reaprofitar -realçant-lo i readaptant-lo- l'edifici de la capella, així com una bona part dels murs exteriors del recinte central de l'antic castell (muralles nord, est i sud, mur oest de l'espai rectangular i cisterna), al voltant dels quals s'excavà un fossat defensiu que encara avui es conserva. En deixar de funcionar al cap de pocs anys el sistema de telegrafia òptica, l'indret va quedar abandonat i tan sols la capella -en degradació constant- es va fer servir, fins fa escasses dècades, com a habitatge precari. El castell de Torcafelló està situat al cim del Turó de Sant Jordi, a Maçanet de la Selva. A partir de 1988 es van començar les tasques de neteja per a la recuperació del conjunt. Les obres de restauració realitzades fins ara han suposat la recuperació de l'espai interior de la capella i la consolidació estructural de la volta i adquació del terrat superior com a mirador turístic. De l'interior, s'ha remolinat la volta i s'han netejat i repassat els paraments verticals, deixant la pedra a la vista. S'han col·locat tancaments a les obertures i s'ha executat un nou paviment. A l'exterior s'ha reconstruït el campanar, i s'hi ha instal·lat una nova campana. També s'ha portat a cap la reposició de l'antic pont d'entrada principal al recinte de la fortalesa. Les obres han estat a càrrec de la Generalitat i la Diputació i promogudes pel Taller d'Història de Maçanet. ENGLISH: "Torcafelló's castle restoration is opened." D'ON HEM TRET LA INFORMACIÓ?: Hem tret la informació del: Llibre del Taller d'Història: "MAÇANET DE LA SELVA". Taller d'història. ENGLISH : Torcafelló Castle

1079-03-01 00:00:00

TORRE DE CARTELLÀ

Situada al peu de la carretera Nacional II, té un gran interès arquitectònic. Són destacables la torre de defensa, reformada després de les destrosses que sofrí arran de la Primera Guerra Carlina, i el pati interior amb la capella de Sant Jaume que té una bonica façana renaixentista. El llinatge dels Cartellà a Maçanet va tenir lloc el 1159 pel casament d’Arnau Guillem de Cartellà amb Ermesenda, pubilla de la casa dels Maçanet que havia rebut la torre dels vescomtes de Cabrera.. D’aquest matrimoni nasqué una filla de nom Ermesenda que es va casar amb Bernat, fill segon de Pere Galceran, senyor dels Castells de Falgons de Granollers de Rocacorba, i que adoptà el llinatge de Cartellà. Després de diferents matrimonis i successions sempre dins del llinatge dels Cartellà arribaren al 1729 en què reberen el títol de marquesos de mans de Felip V. L’any 1865 morí sense descendència, la darrera marquesa de Cartellà, Josefina de Sarriera i de Copons. La torre de Cartellà se subhastà i fou adquirida per Josep Cabañas, hisendat de Lloret de Mar, i l’afillada Júlia Soler es casà amb un altre hisendat lloretenc, Joan Manuel Albertí. Aquests en foren propietaris fins l’any 1924 que s’ho vengueren al metge barceloní Víctor Conill Montobbio. ( torre particular ) Anglès:The first reference tower Cartellà Fonts : Taller d'Història de Maçanet Fitxes de Patrimoni de La Selva

1079-03-01 00:00:00

ESGLÉSIA DE SANT LLORENÇ

Entorn a l'any 1.050 a Maçanet es va construir una parròquia amb la seva església romànica dedicada a Sant Llorenç. Un fet important per la història del poble. Des de l’exterior, a l’absis, veiem tres èpoques diferents. Al centre a baix, l’estructura primitiva de pedra en forma d’escaire simulant unes pilastres que aguanten una cornisa i a sota uns arcs decoratius. Anys més tard es va ampliar. A la dreta trobem la sagristia del segle XVII. Per sobre la nau hi ha unes golfes, construïdes per evitar degoters i que s’utilitzaren de defensa quan l’església es convertí en fortalesa; per això trobem les espitlleres de vigilància i protecció. A la façana sud hi ha la porta d’entrada sense decoració; a l’oest, la casa rectoral. El campanar sobresurt i s’hi pot accedir per una escala de cargol; té forma rectangular acabada amb piràmide, les cares de la qual tenen dos finestrals per col•locar-hi les campanes. Dins l’església trobem una nau principal amb uns pilars adossats que suporten els arcs, donant varietat a les parets i a la volta. Podem venerar la Mare de Déu de Cabrera. Dins la sagristia trobem uns retaules del segle XVIII de Sant Llorenç molt ben conservats, i no ens podem perdre la pica baptismal i la creu gòtica de l’altar major. Quan sortim hem de mirar la làpida sepulcral de Simó de Trilla amb l’escut de llur llinatge i la imatge de Sant Llorenç. Cal destacar que, des de la parròquia, es fan les benediccions de Sant Antoni, Sant Cristòfol, el dia de Rams i la processó de Divendres Sant. ENGLISH: Saint Llorenç church is built. July, the 22nd. The church is on fire.

1159-03-01 00:00:00

MONESTIR DE VALLDEMARIA

Seguint la carretera N II de Girona a Barcelona, en direcció sud, havent passat l’hostal de Cal Coix i poc abans d’arribar al límit entre ambdues províncies, es troba un trencall a mà esquerra que duu fins a Vall de Maria, una de les cases de pagès de més història a Maçanet de la Selva. Els edificis del monestir són integrats en aquesta casa. Tot i que des de l’exterior no es pot veure gaire bé res dels antics edificis, podem confirmar que en resten la capella i l’edifici monacal integrats al mas, probablement construït el S. XVIIIè. La Capella és una nau rectangular de 4,5 m d’amplada per 10,5 m de llargada i 5,5 m d’alçada, capçada vers llevant per un absis semicircular llis, que s’hi obre mitjançant un sol plec. Al centre de l’absis hi ha una finestra amb arc de mig punt. La porta d’entrada, d’arc de mig punt llis, sembla que sense ressalts, és al mur de ponent, que ara dóna a una entrada que s’obre al porxo del mas. Al seu damunt hi ha una finestra, avui cega. També hi ha una porta ara cega al mur lateral de migjorn, prop de l’entrada, que donava a l’edifici del convent i una petita finestra, avui també cega, al mateix costat que hauria donat a l’exterior i que va ser emprada com a xemeneia per pastors i malfactors que s’hi deurien aturar en altres èpoques a jutjar per les marques de fum. El Taller d’Història de Maçanet de la Selva, sempre conscient de la seva responsabilitat per fer que no es perdi el patrimoni històric i cultural de Maçanet de la Selva i que el desenvolupament accelerat del país no destrueixi el que el pas dels segles no va aconseguir fer, va decidir endegar una acció de restauració i dignificació de l’antiga Capella del Convent de Vall de Maria. A tal fi, va establir un acord amb els propietaris, Roser Boada i família, per tal de rehabilitar-la, i facilitar-ne la seva visita com ja s’havia fet al Castell de Torcafelló i al Pou de Glaç de Can Buscastell. El Taller d’Història, amb ajuts del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i les quotes del seus associats, després d’haver elaborat un avantprojecte dels treballs que caldria fer-hi, va iniciar els treballs de rehabilitació consistents en diverses actuacions: Arranjament de la teulada, força malmesa pel pas del temps. Una part de la volta de la Capella era coberta de terra, sobre la qual s’hi assentaven directament les teules, mentre que la part de l’absis i un lateral de la capella eren fets amb bigues de fusta, molt malmeses i que van ser substituïdes. Les mateixes teules que hi havia varen ser recol•locades i complementades per d’altres d’un estil semblant, essent impossible de trobar-ne de la mateixa època. A una de les teules de la carenera, cap a la part final del darrera, s’hi va trobar una inscripció que diu: “hecha p. Ginesta ultima de este año 12 de octubre de 1893 posada y marcada por Pedro Serra Barris Celra.” Recuperació i reposició del terra. Després de practicar-hi uns testimonis (cates) per a determinar, fins a la mesura del possible, quins eren els materials originals de què estava fet el seu terra, es va llevar el formigó que s’hi havia col•locat per convertir la capella en un molí de gra, posant a la vista les antigues toves que constituïen el terra original de la Capella. Es va haver de posar toves modernes tot i que es va tractar d’aconseguir-les amb les mateixes mides i materials semblants al paviment original. La neteja de les parets interiors es va fer després de treure’n una part de l’arrebossat no sense primer analitzar, en diversos indrets, que no hi haguessin pintures o inscripcions. Es van deixar les parets de pedra nua fins a una certa alçada i es va mantenir l’arrebossat de la volta. També es va moblar la Capella amb un altar de pedra, làmpades de ferro forjat i bancs d’església de fusta de pi. L’estància d’entrada a la Capella també es va arranjar, depurant la fusta de les bigues i treien l’arrebossat de tres dels quatre costats, deixant-ne una de les parets enguixada i pintada tal i com es trobava en iniciar les accions. Finalment, es van substituir les bigues del porxo que hi ha al davant del mas i es va pintar la seva façana. El diumenge 29 de juny de 2008, el Taller d’Història de Maçanet de la Selva, en estreta col•laboració amb la Delegació a Girona del Departament de Cultura de la Generalitat, va organitzar un important esdeveniment per a celebrar la inauguració de la Capella de Vall de Maria. La Capella del que va ser Monestir de Santa Maria de Vall de Maria entre els segles XII i XVI, ja totalment rehabilitada, està en condicions de rebre visites o d’acollir-hi reunions i altres actes culturals. Nota: Horaris aconsellables de visita a fi de respectar en el possible la jornada de treball de la casa: Matí d’11 a 2/4 d’1 i tarda de 3 a 5 ENGLISH:Valldemaria's cister monastery

1207-03-01 00:00:00

PALAU DE FOIXÀ

Gran casal de tres plantes, vessants a laterals i cornisa catalana. La porta és adovellada de mig punt i destaca la gran finestra central gòtica d'arc conopial amb decoracions florejades i relleus a les impostes. Restaurada modernament, té diversos elements foranis afegits, però l'estructura principal de la casa s'ha mantingut. A la planta noble destaquen la magnífica sala principal, i les cambres annexes. Esmentada dels segles XII-XIII, les excavacions arqueològiques han demostrat que les parets mestres edifici pertanyen a la vil·la romana l'Hort d'en Bach i que el mateix Palau de Foixà n'és el continuador directe, per la qual cosa constitueix, de fet, una de les cases més antigues del país. Situat a cinc minuts de la plaça de l’església. El 1207 apareix Arnau de Foixà, donzell, que comprà al rei uns masos i s’emparenten per casament amb els Palau en 1239. El 1329 apareix Guillem de Foixà i el 1362 Simó de Foixà que s’emparentà amb els Trilla i adoptà aquest cognom fins l’any 1614 quan Lluís de Foixà el recupera. El llinatge dels Foixà, alternant amb els Palau, iniciat el s. XII, segueix fins al s. XIX, a mitjan del qual la casa fou comprada per la família Font i Vinyals, de Lloret de Mar. Al 1943 la família Pascual compraren la propietat. La casa, d’un gran interès arquitectònic, ha estat restaurada, i des de l’any 1969 s’ha convertit en restaurant. Cal destacar que una gran part d’aquesta casa fou edificada aprofitant restes de murs de l’antiga vila romana, del segle II a. de C., que ocupava tot el que ara és el Palau de Foixà, l’edifici de l’ajuntament i els blocs de pisos al costat de la carretera C-35. Això s’ha demostrat en les excavacions portades a terme per diferents camps de treball des de l’any 1994 fins al 1998. ( casa habitada). ENGLISH: ARNAU DE FOIXÀ GET MARRIED TO PALAU'S DAUGTHER. FONT: Teller d'història de Maçanet, fitxes patrimoni de la Selva.

1279-03-01 00:00:00

TORRE MARATA

La Torre de Marata és una casa palau de fàcil accés situada al costat de la carretera de Maçanet direcció a la urbanització Residencial Park; a cinc minuts amb cotxe des del nucli urbà. Es troba en bon estat de conservació, però l’interior no es pot visitar per ésser una propietat particular. Es tracta d’una fortificació de planta quadrada envoltada per una muralla, té una torre de defensa rodona de cinc plantes amb espitlleres i petites obertures rectangulars. Aquest edifici té quatre plantes: la primera, amb finestres romàniques i gòtiques, envoltada d’espitlleres. La última gairebé va desaparèixer després de l’incendi de 1923. La porta principal és un arc de mig punt i a les plantes superiors s’hi poden veure les finestres d’arc conopial. L’actual propietari l’ha reconstruït afegint falsos merlets, però ha respectat els elements originals. En aquesta fortificació hi trobem una capella dedicada a Santa Anna, de nau rectangular i amb un absis de mig punt, restaurada per la destrucció que patí el 1880 al caure-hi un llamp. El primer document que es coneix és del 1279 quan la família s’emparenta amb la noblesa; passant-ne diverses al llarg de la història (duc d’Híjar, comte d’Aranda, ...) fins a convertir-se en casa de pagès el s. IX. (Interior particular, no habitada)

1329-03-01 00:00:00

CA L'ORENCH

Casa situada a la plaça de l’església amb unes finestres d’estil gòtic .La casa pairal dels Trilla, família de cavallers.El 1329, Simó de Trilla cobrava censos de l’estany dels Cabrera. Família ben relacionada amb els comtes-reis de Barcelona i els comtes d’Empúries.Aquest té una làpida a l’interior de l’església parroquial, de l’any 1334, amb inscripció i escut.El 1432, Asbert de Trilla havia deixat un benefici de 600 lliures a l’església parroquial. Aquesta casa és habitada des de fa més de 150 anys per la família Orench. ENGLISH: Simó de Trilla builds Ca l'Orench FONTS: Fitxes de Patrimoni de la Selva Taller d'Història de Maçanet

1400-01-01 00:00:00

CAN TRINXERIA

Can Trinxeria, construït durant el segle XV i restaurat el XIX, és l'únic edifici d'estil modernista que hi ha a Maçanet.

1504-01-01 06:02:20

CAN PUJOL GROS

Aquesta casa de planta quadrada, feta de pedra volcànica característica de Maçanet, és situada al bell mig del veïnat de Pujol la qual li dóna el nom. La primera data que s’ha trobat és de 1504, quan el propietari era Miquel Pujol. Al 1732, la família Pujol devia els delmes de la parròquia al Vescomtat de Cabrera, per la qual cosa la casa i les terres foren subhastades. La va comprar Jaume Ruscalleda, que fou propietari fins que Rita Ruscalleda es casà amb Anton de Trincheria de Bolós, procedent d’Olot, els descendents dels quals encara avui en són els propietaris. Aquesta casa feia censos al Convent de Sant Domènec de Girona i era domini directe de l’Abad de Breda. ( masia particular habitada)

1678-12-05 06:02:20

CAN ROURA

Situada molt a prop del nucli urbà. El 1714 era coneguda amb el nom de Mas Font. Es conserva la muralla fortificada i destaquen les tres finestres gòtiques de la façana. El 1329, amb Bernat Roure, canvià el nom i se’l coneix per Can Roura, primera casa de la llista de la Doma de Guàrdies, el 1385. A dins hi havia unes dobles parets per amagar-se en temps de les guerres carlines. Estava composta d’habitacle pels amos i un altre pels masovers, però el fet més curiós és que la cuina estava feta d’una manera que servia per als dos estadants. Les portalades de l’interior són totes de pedra picada, i en la part de dalt hi ha gravada una creu. ( masia particular habitada)

1700-01-01 00:00:00

PONT NOU O DEL DIMONI

Fou construït el s. XVIII per travessar la sèquia que es féu per desaiguar l’estany. Segons referències històriques, possiblement hi passava la Via Romana que procedent de Tarragona, passant per Hostalric i vorejant l’estany anava direcció a Roma. A uns cent metres sèquia avall, encara hi ha les restes dels pilars de l’antic Pont Vell, el primitiu, ara tapat per plantes i espines. El Pont Vell ha estat sempre un lloc de molt de trànsit ja que era pas obligat per anar al Molí de la Rupit i també per comunicar-nos amb l’Esparra i Riudarenes.

1700-01-01 08:00:52

CAN FALLÓ

Antiga masia, abans coneguda com Can Reixaquet, ubicada al centre del poble i actualment propietat de l'Ajuntament que l'ha rehabilitat completament per ubicar-hi un equipament socio-sanitari. S'ha conservat amb poques modificacions la façana principal, amb portal adovellat, finestres emmarcades amb pedra i rellotge de sol. Antigament havia estatjat un convent de monges.

1830-03-01 00:00:00

ESGLÉSIA DE MARTORELL

Martorell és una parròquia de població disseminada de Maçanet de la Selva. Situada al sud-oest de la vila, a uns 5k de Maçanet i 5k d'Hostalric; prop de la carretera C-35 de Maçanet a Hostalric . Es creu que primitivament era una petita església d'estil romànic .En el segle XIV féu de representant de la família dels Maçanet i més tard dels Cartellà, en la cobrança dels drets dominicals que tenien . L'església parroquial de Sant Pere havia estat possessió del monestir de Breda, En1698 formava, amb Maçanet una batllia del vescomtat de Cabrera. Segons sembla ,aquesta primitiva església romànica fou destruïda en el transcurs d'una guerra .Entre 1830 i 1840 hi hagés una important epidèmia de còlera,llavors la gent de Martorell van decidí construir una nova església sota el patronatge de Sant Pere una altra a la imatge de Sant Sebastià, per demanar la seva protecció contra la malaltia Durant la Guerra civil,1936-1939, aquesta església no fou cremada; sols s'utilitzà com a magatzem de combustible, i és per aquesta raó que es pogueren salvar les pintures dedicades als quatre sants evangelistes: Sant Mateu,Sant Marc, Sant Lluc, i Sant Joan, amb els seus respectius símbols iconogràfics. L’any 1986 va ser restaurada. Les obres van ser promugudes pel Rector Mn.Conrad Ruhí. A la part exterior, a cada costat de l’entrada de l’església, hi ha el cementiri. ( Demanar la clau als veïns) ENGLISH: It's the firts time we know about Martorell's church FONTS: Taller d'història de Maçanet i fitxes de patrimoni de La Selva

1830-03-01 00:00:00

Aprovació de la bandera de Maçanet

L'ajuntament de Maçanet va oferir la proposta el 16 de març del 1990 i va ser aprovada el 27 d'abril del 1995 Foto: external image massanet_bandera.png Descripció: La bandera de Maçanet de la selva, apaïsada, de proporcions dos d'alt per tres d'ample, hauria de formar-se per tres peces iguals: la primera verda, disposada verticalment de dalt a baix del drap, tocant el pal o asta, i en representació de les pomes de l'escut; la segona groga, que es el color corresponent a l'esmalt or del camper de l'escut, disposada horitzontalment a dalt; i la tercera també horitzontal i a baix, negra, en representació de la figura de la cabra i de les vuit peces heràldiques de la bordura del mateix escut. English: The Maçanet's flag is approved L'informació l'hem tret del llibre de taller d'història de Maçanet de la Selva i la foto d'internet

1830-03-01 00:00:00

POU DEL GLAÇ

El Pou de Glaç va estar documentat l'any 1650, pertanyent a Can Buscastells. El pou és de forma cilíndrica i cobert per una cúpula de pedra, fa 10 metres de profunditat i 8 de diàmetre.S'hi accedeix per una porta d'arc rebaixada a la part inferior i presenta una portella a la cúpula per on es tirava el gel. Recentment ha estat objecte d'obres de consolidació. Maçanet és l'únic poble de la plana de la comarca de la Selva del qual es té constància de l'existència de pous de glaç. La proximitat respecte l'estany, d'on es treia el glaç, ho feia possible. Al municipi de Maçanet es poden localitzar tres dipòsits excavats a terra:el pou de glaç de Buscastell , el situat al turó de la Neu i el que es troba els límits de l'estany. El pou de Buscastell es l'únic que avui resta en bon estat de conservació. El gel era extret de una bassa del costat de la masia de Buscastell. El glaç es trinxava a les basses picant-lo amb cordes, bastons,tràmecs,magalls o maces,eines també emprades en els treballs de l'interior del pou,on els homes els feien llum amb espelmes.Un cop els blocs de glaç eren depositats en els pous,s'hi posava una capa de branques i plantes,i aixi es conservava millor fins a la arribada de l'estiu, època de màxim consum.Segons l'actual amo de Buscastell, aquest glaç se subministrava no sols pel consum familiar (conservació d'aliments, refresc de begudes i també per a practicar determinades cures), sinó que era transportat a Barcelona. ENGLISH: Buscastekk's Pou de Glaç FONTS: Fonts del Patrimoni de la Selva Taller d'Història de Maçanet

1835-03-01 00:00:00

MAÇANET VILA

Primera referència de Maçanet de la Selva amb el títol de Vila

1848-03-01 00:00:00

TORRE DE TELEGRAFIA DE PUIGMARÍ

A Maçanet es trobava la torre número 66, i s’ubicava aprofitant l’estructura de la capella gòtica de Sant Jordi, dins els recinte del castell de Torcafelló. L’any 1849 es van fer els treballs de construcció, que consistiren en el bastiment d’una torreta (avui desapareguda) sobre la teulada de la capella i la construcció d’un fossar. Les coordenades UTM on es localitza són 4624N 476E, i es troba a 169 m d’alçada. La torre anterior és la d’Hostalric, a 8 km de distància, i la següent és la de Puigsardina (Riudarenes) a 4 Km. Com eren les torres i com s’hi vivia? Les torres de telegrafia òptica de les línies civils seguien un model estàndard, dissenyat pel coronel José Maria Mathé, de planta quadrada, amb planta baixa i dos pisos d’alçada i un terrat on s’instal•lava l’aparell de transmissió. Els murs es feien amb pedra del país i si el terreny no oferia pedra de bones dimensions i característiques, s’utilitzava més maó. La importància de la comunicació en una època de tants trasbalsos polítics i socials exigia que fos molt important la seguretat de la torre i, per això, s’organitzava com un petit fortí, amb tres espitlleres a la part inferior de cada costat i l’accés elevat mitjançant una porta al primer pis. Per accedir-hi s’emprava una escala de mà que, en cas de necessitat, s’amagava a l’interior. La torre feia uns 10,7 metres d’alçada. Les torres militars seguien el mateix model però tenien algunes diferències. Així, mentre que les civils eren de planta quadrada, les militars també podien ser rodones, i constaven de tres nivells d’alçada diferenciats sempre per cornises de maó o pedra, amb les parets completament espitllerades en tots els pisos i amb un fossar defensiu rebaixat de fins a dos metres al voltant de tot el perímetre. L’accés es feia, també, mitjançant una porta elevada al primer pis, i per salvar el fossar defensiu s’utilitzava el sistema de “pont llevadís”. L’ús de material més senzill en les parets i la rapidesa de construcció que exigia la seva pròpia finalitat militar fan que les restes conservades de les torres militars estiguin, majoritàriament, en un estat de conservació molt més dolent que les torres de les línies civils. El material de les parets solia ser de reaprofitament, especialment maó i pedra de petites dimensions que s’arrebossava i es pintava de color vermell, blanc o verd perquè tingués un major contrast amb l’horitzó. La distància habitual entre torre i torre era de 6 a 9 km en línia recta; l’emplaçament era en nuclis urbans, i solament s’aixecaven construccions aïllades en el cas que fos del tot inevitable.

1915-03-01 00:00:00

"La Societat!

La societat recreativa "unió maçanetenca" es fundà l'any 1915, i la seva creació representà l'acabament d'una rivalitat entre el jovent que, per motius de partidisme polític, mantenia el seu enfrontament en dues sales de ball antagòniques. En aquells díes exercia de mestre a Maçanet el Sr.Pere Cantenys, , i fou ell qui va organitzar una societat que agrupés tothom, els objectius serien estrictament culturals i recreatius. En data 23 de març de 1915 es presentaren els primers estudiants de la nova entitat. La provació és signada pel governador civil, Condé de casa segovia.La comissió organitzadora i primera Junta directiva que signen el primer reglament les formaren els socis, Josep Companyó, Josep Plana,etc. Al principi, la associació s'anomenava "lloguer d'en Banyeres", però després va agafar el nom de "d'en Maidó".En arribar l'any 1936, van haver moltes lluites polítiques, que varen provocar un canvi de nom, al "Nova Juventut". El dia 3 d'abril, va ser rehabilitat i restaurada i va agafar el nom de "Unió Maçanetenca".En els ultims anys, les activitats varen baixar, i el local, va acabar sent de l'ajuntament. FONT: Llibre del Taller 'Quaderns de la Revista de Girona" (Diari El Punt)

1919-03-01 00:00:00

Enllumenat públic

S'instal·la l'enllumenat públic al poble

1922-03-01 00:00:00

Primer Grup Escolar

Es crea el primer grup escolar al poble on ara hi ha l'Escola Municipal de Música

1922-03-01 00:00:00

Instal·lació del telèfon públic

S'instal·la el telèfon públic a Maçanet

1932-07-22 00:00:00

Incendi a l'església de Sant Llorenç

Es crema l'església de Sant Llorenç

1937-03-01 00:00:00

Primeres obres de clavegueram

Comencen les obres de les primeres clavegueres

1966-03-01 00:00:00

Subministrament d'aigua

Comença la instal·lació de l'aigua canalitzada al poble

1978-01-01 00:00:00

Es construeix l'escola Sant Jordi

L'escola es va inaugurar l'any 1978 segons el projecte dels arquitectes Joan Tarrús i Jordi Bosch i ha sofert moltes remodelacions. fins arribar als 2763,75 metres quadrats.

1981-01-01 00:00:00

AJUNTAMENT

ES VA CONSTRUIR A PRINCIPIS DE ELS ANYS 80 DEL SEGLE XX QUAN ES VAN ENDERROCAR LES ESCOLES VELLES.

1985-03-01 00:00:00

S'acaba el pavelló

S'acaben les obres del Pavelló d'Esports Municipal

1986-05-12 00:00:00

Aprovació de l'Escut de Maçanet

Té forma de rombe, es de color groc i els extrems són negres. A la part superior té una corona groga en forma de castell. Dins l'escut, hi ha una cabra de color negre i tres pomes. La cabra hi surt pel vescomte de Cabrera. ENGLISH: The Maçanet badge is approved.

1992-03-01 00:00:00

Restauració del Castell de Torcafelló

El castell de Torcafelló està situat al cim del Turó de Sant Jordi, a Maçanet de la Selva. A partir de 1988 es van començar les tasques de neteja per a la recuperació del conjunt. Les obres de restauració realitzades fins ara han suposat la recuperació de l'espai interior de la capella i la consolidació estructural de la volta i adquació del terrat superior com a mirador turístic. De l'interior, s'ha remolinat la volta i s'han netejat i repassat els paraments verticals, deixant la pedra a la vista. S'han col·locat tancaments a les obertures i s'ha executat un nou paviment. A l'exterior s'ha reconstruït el campanar, i s'hi ha instal·lat una nova campana. També s'ha portat a cap la reposició de l'antic pont d'entrada principal al recinte de la fortalesa. Les obres han estat a càrrec de la Generalitat i la Diputació i promogudes pel Taller d'Història de Maçanet. ENGLISH: "Torcafelló's castle restoration is opened." D'ON HEM TRET LA INFORMACIÓ?: Hem tret la informació del: Llibre del Taller d'Història: "MAÇANET DE LA SELVA". Taller d'història.

1993-03-01 00:00:00

Reconstrucció de la Pista Jardí

La Pista Jardí està situada a l’avinguda Catalunya, tocant a la plaça de l’Església. Està envoltada d’arcs i jardins, oberta al públic durant tot l’any. En aquesta obra, des dels seus inicis fins avui, es pot dir que s’hi ha celebrat gairebé tots els balls, homenatges a la vellesa, festivals infantils i culturals, espectacles de teatre, de revista i cinema, classes de ball i de sardanes, casals d’estiu, combats de boxa, patinatge sobre rodes i hoquei patins. Amb la Pista Jardí s’ha aconseguit acollir totes les activitats recreatives, culturals i esportives. El cost s'estipulà en 7650 pessetes. El dia 10 d'agost de 1949 primer dia de festa major, fou inaugurada la Pista Jardí. Els anys 1991 i 1992 per la festa major ,a Maçanet s'ha tornat a fer envela. És va restaurar el 1993. ENGLISH: The pista jardí is rehabilited D'ON HEM TRET LA INFORMACIÓ: D'internet, del taller d'història a la pàgina web del projecte interdisciplinari, del llibre de Maçanet.

2011-09-01 07:56:05

ESCOLA NOVA

Es va inaugurar al curs 2011-2012. Encara no té nom, tot i que sembla que Bellavista que és el nom del veïnat que podria ser el seu nom.

2015-02-02 08:30:00

Es crea aquesta línia del temps

Els alumnes de l'Escola Sant Jordi comencem aquest projecte i aquesta línia del temps!

24000 BC-03-05 00:00:00

Restes prehistòriques

Cal Coix és una estació del paleolític superior, concretament de l'aurinyacià final (24.000-20.000 a. de C.), tot i que hi apareixen elements anteriors i també posteriors, del bronze inicial. A l'igual que a cal Coix, en les estacions abans esmentades i en altres, hi apareixen elements d'èpoques diferents. Del paleolític superior destaca una fulla solutriana (17.000-15.000 a. de C.). Del neolític s'han trobat peces tallades en sílex, com ganivets i puntes de sageta, i peces polides sobre roques dures, sobretot destrals de cornubianita.

A MAÇANET DE LA SELVA!

Launch
Copy this timeline Login to copy this timeline 3d Game mode

Contact us

We'd love to hear from you. Please send questions or feedback to the below email addresses.

Before contacting us, you may wish to visit our FAQs page which has lots of useful info on Tiki-Toki.

We can be contacted by email at: hello@tiki-toki.com.

You can also follow us on twitter at twitter.com/tiki_toki.

If you are having any problems with Tiki-Toki, please contact us as at: help@tiki-toki.com

Close

Edit this timeline

Enter your name and the secret word given to you by the timeline's owner.

3-40 true Name must be at least three characters
3-40 true You need a secret word to edit this timeline

Checking details

Please check details and try again

Go
Close