L’any 10 aC els romans van fundar Bàrcino en una plana fèrtil, sembrada de rieres i delimitada pels deltes dels rius Llobregat i Besòs. Una terra amb un gran potencial que faria de la ciutat una urbs privilegiada.
La construcció d’arcs es va popularitzar en època d’August arreu de l’Imperi Romà. El de Roda de Berà va ser erigit sobre el traçat de la Via Augusta per retre homenatge a l’emperador.
Al segle I aC, Baetulo era el principal nucli urbà de la riba del Besòs. D’aquell temps d’esplendor, l’actual Badalona ens va deixar un dels jaciments romans més ben conservats de Catalunya.
Els romans van fundar la ciutat de Iesso, l’actual Guissona, al voltant de l’any 100 aC. Durant segles va gaudir de gran prosperitat i va arribar a ser una important capital interior de l’imperi.
Quan a finals del segle XIX es va enderrocar el castell romànic dels Montcada, van sortir a la llum les restes del Temple Romà de Vic, un dels més ben conservats de la península Ibèrica.
Amb un emplaçament immillorable a tocar del mar, l’amfiteatre és l’element més icònic del conjunt arqueològic de Tàrraco. És un dels edificis de la ciutat romana inclosos en la llista de Patrimoni de la Humanitat.
A inicis del segle II dC es va aixecar a l’actual Altafulla una vil·la residencial d’un luxe extraordinari, una residència aristocràtica molt ben conservada que ens ajuda a entendre com vivien les elits de Tàrraco.
Un edifici religiós, un mausoleu, una vil·la aristocràtica un campament militar... Quina va ser la funció del conjunt monumental de Centcelles és encara avui una incògnita.
Les esglésies de Santa Maria, Sant Pere i Sant Miquel testimonien la història de Terrassa des de l’època ibèrica fins a l’actualitat, i fan de la Seu d’Ègara un dels conjunts paleocristians més importants de Catalunya.
Una reconstrucció a la ciutadella de Calafell ens permet observar com vivien els ibers fa 2.500 anys. Aquest jaciment és un museu arqueològic a l’aire lliure que ens convida a entrar a les cases dels nostres avantpassats.
Els antics grecs van triar un indret idíl·lic al golf de Roses, amb vistes a la Mediterrània, per fundar-hi una colònia. Empòrion va ser una gran polis grega a la costa catalana i, més endavant, la porta d’entrada dels romans.
Una troballa accidental va acabar destapant una ciutat ibèrica a Tivissa (Ribera d'Ebre). Amb més de 4 hectàrees, el Castellet de Banyoles és un dels jaciments ibers més importants de Catalunya.
La tribu ibèrica dels indigets, que habitaven les terres de l’Empordà i la Selva, van establir a Palamós un dels seus assentaments més importants després d’Ullastret.
El poble iber dels indigets van construir una ciutat rica i pròspera, flanquejada per una muralla imponent sobre el puig de Sant Andreu. Ullastret és l’assentament iber més gran descobert fins avui a Catalunya.
L’escriptor llatí Aviè parlava de l’existència d’un ric assentament a les Terres de l’Ebre anomenat Tyrichae. Alguns investigadors el situen a la fortificació de Sant Jaume d’Alcanar, dins del domini de la qual avui es pot visitar el poblat de la Moleta del Remei.
Situat dalt d’un meandre del riu Ter, el jaciment ibèric i medieval de l’Esquerda gaudeix d’una posició estratègica sobre la plana de Vic i el massís de les Guilleries, la qual cosa proporciona una vista immillorable dels paisatges osonencs.
Per què els ilergets van construir una fortalesa tan impenetrable? I per què la van abandonar de forma abrupta després de 400 anys d’ocupació? La història dels Vilars d’Arbeca és plena d’incògnites.
El poblat ibèric del Coll del Moro, a Gandesa, va ser un important centre manufacturer des d’on els ibers assentats al tram final del riu Ebre controlaven els intercanvis comercials entre la costa i les terres de l’interior.
Construït entre els segles IX i XIV, era el conjunt monàstic més important del comtat de Barcelona. El claustre conserva un dels conjunts d’escultura romànica més destacats de Catalunya.
Va ser un destacat centre de pelegrinatge durant la Catalunya medieval per les relíquies que custodiava i es va convertir en el monestir més important del comtat d’Empúries.
Conegut com el ‘bressol de Catalunya’, el monestir de Santa Maria de Ripoll és un dels millors exemples de l’art romànic català i un dels monuments de més significació de la nostra història.
Situat als peus del Canigó, Sant Miquel de Cuixà es va convertir, especialment en època de l’abat Oliba, en un poderós centre religiós i cultural.
Situat dalt d’un turó que domina la vall del Cardener, aquest castell imponent és una de les fortaleses medievals més importants de Catalunya.
L’any 885 Guifré el Pilós va crear una comunitat de monges benedictines que seria el primer monestir femení a Catalunya. La primera abadessa de Sant Joan va ser la seva filla, Emma de Barcelona.
Com el nom indica, aquest monestir barceloní es trobava al camp, fora de la muralla de Barcelona. Amb el pas dels segles, però, ha vist créixer la ciutat al seu voltant i ara es manté en peus al bell mig del Raval.
Declarada Bé Cultural d’Interès Nacional, l’abadia benedictina de Sant Quirze de Colera es va erigir a l’antic comtat d’Empúries, a partir del segle X.
Al capdamunt del turó més elevat de Tortosa, oferint un magnífic mirador sobre la ciutat, s’alça el castell de la Suda, una gran fortalesa d’origen andalusí.
El municipi de Sant Feliu de Guíxols es va formar al voltant d’aquest monestir fundat a mitjan segle X sota l’advocació de Sant Feliu l’Africà, protagonista d’una llegenda relacionada amb el martiri que va patir en mans dels romans.
Emplaçat estratègicament al cim d’un turó de més de 800 metres, aquest conjunt fortificat s’imposava sobre la conca de Tremp com un destacat castell de frontera entre terres cristianes i musulmanes.
Aquest monestir medieval del segle XII es va convertir, a principis del segle XX, en la casa d’estiueig de la família del pintor Ramon Casas.
El castell de Claramunt és el més representatiu i més ben conservat dels castells de frontera de la comarca de l’Anoia, destinats a protegir el límit entre el comtat de Barcelona i al-Àndalus.
Enfilada sobre el riu Llobregat, dins del municipi de Cercs, l’església de Sant Quirze de Pedret és un dels exemples més destacats de l’arquitectura preromànica conservada a Catalunya.
Situat sobre un cim de 600 metres d’altitud a les portes del Parc Natural del Montseny, el castell de Montsoriu és una de les fortaleses gòtiques més espectaculars i ben conservades de Catalunya.
Diu la llegenda que, al cap de tres dies de néixer, el fill dels vescomtes d’Osona va parlar per anunciar que només viuria 30 dies. El seu cos havia de carregar-se sobre una mula i, allà on s’aturés, s’hi hauria de construir un monestir.
Aquesta torre alta i circular, l’únic vestigi que queda en peus d’un antic castell de frontera, és la més ben conservada d’una xarxa de torres de guaita que al segle X custodiava els dominis del comtat d’Osona.
La nau d’aquest temple imponent és la segona més ampla del món, superada només per la basílica de Sant Pere del Vaticà.
Enmig d’una muntanya màgica de cims bonyeguts, Montserrat es manté com un símbol de la catalanitat, un dels principals atractius turístics del país i un lloc de veneració de la Moreneta.
Dalt d’un turó que domina la vall, Àger conserva el conjunt de les ruïnes del castell i la col·legiata de Sant Pere, construïts entre el 1034 i el 1047 per Arnau Mir de Tost en el context de la reconquesta.
És la porta d’entrada a un dels pobles medievals més bells de Catalunya. Abans de creuar el riu Fluvià, regala al visitant la imatge més icònica de la vila.
Allà on hi havia una petita església dedicada a Santa Maria, el clergue Pere Rigau hi va construir la canònica de Santa Maria de Vilabertran entre finals del segle XI i inicis del XII.
La catedral de la Seu d’Urgell és un cas singular del romànic català: és l’única catedral que ha conservat íntegrament l’edifici romànic, datat del segle XII, fins a l’actualitat.
El conjunt monumental de la Vall de Boí, declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, concentra nou joies arquitectòniques que configuren un exemple únic de l’estil romànic llombard.
La seu del Museu d'Arqueologia de Catalunya (MAC) a Girona és una joia del romànic català. El monestir de Sant Pere de Galligants va canviar l’activitat monàstica per la museística després de la desamortització del 1835.
El temple romànic de la Nativitat, un dels més grans del conjunt de la Vall de Boí, s’aixeca al bell mig del petit poble de Durro. Pertany al conjunt romànic declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Un cop conquerits els territoris del sud als musulmans, la fortificació andalusina d’Ulldecona va passar a mans de la família Montcada i es va convertir en un castell de frontera entre cristians i musulmans.
Amagada entre dos congosts a la riba del riu Noguera Pallaresa, la petita vila medieval de Gerri de la Sal conserva un interessant patrimoni romànic i l’empremta, encara viva, de la indústria de la sal.
Situat als peus de les muntanyes de Prades, el monestir de Poblet és un dels conjunts monàstics més importants d’Europa, i és, actualment, el monestir habitat més gran del continent.
Miravet queda penjat a la roca sobre les aigües de l’Ebre. Coronant el punt més elevat de la vila, la fortalesa d’origen àrab ha estat protagonista de grans batalles i d’una història apassionant.
Al segle XVI, el concili de Trento prohibia a les comunitats femenines ubicar-se en indrets solitaris, així que les monges de Vallbona van convidar els veïns de Montesquiu a fundar un nou poble al voltant del seu convent.
El reial monestir de Santes Creus és un dels conjunts monàstics més grans i ben conservats de Catalunya. Fundat l’any 1160, acull els únics mausoleus dels reis de la Corona d’Aragó que s’han mantingut intactes fins als nostres dies.
We'd love to hear from you. Please send questions or feedback to the below email addresses.
Before contacting us, you may wish to visit our FAQs page which has lots of useful info on Tiki-Toki.
We can be contacted by email at: hello@tiki-toki.com.
You can also follow us on twitter at twitter.com/tiki_toki.
If you are having any problems with Tiki-Toki, please contact us as at: help@tiki-toki.com
Close