El Tea Act va ser imposat a les colònies nord-americanes pel govern britànic que va tenir un gran deute durant la dècada que va portar a la Guerra Revolucionària Americana. L’acte tenia com a objectiu rescatar la lluitadora Companyia de l’Índia Oriental, que era molt important per a l’economia britànica, i la Llei del te recaptaria els ingressos de les 13 colònies.
El 4 de juliol de 1776 es va signar la Declaració d’Independència dels Estats Units Americans. Des de la nostra posició actual, sembla fàcil assegurar que la independència d’aquest territori va ser un procés revolucionari – per alguns es tracta de la primera revolució moderna—que va donar forma a un nou país, però hem de tenir en compte que, en un principi, es tractava de la sublevació d’un territori colonial respecte una metròpoli. Els factors que van desencadenar la independència,van ser: causes econòmiques, el sentiment nacional dels american ipels errors comesos des de Londres. Aquests últims es van basar en l’enduriment de les lleis proposades cap als Estats Units, com ara la Stamp Act de 1765, a més d’augmentar la vigilància pel seu bon compliment i els càstigs oportuns contra els infractors. Això va generar una situació de gran tensió entre les colònies i la metròpoli, que necessitava noves fonts d’ingressos després del desgast que va suposar la guerra dels 7 anys (1756-1763). El 16 de desembre de 1773 es va produir la famosa Boston Tea Party, on colons americans van llençar per la borda el carregament d’un vaixell anglès, i com a conseqüència d’aquest fet les posicions a Londres es van encendre, deixant com a marginals les actituds conciliadores. La guerra era qüestió de temps, i quan va esclatar, els EEUU van demanar ajuda a França, vençuda per la Gran Bretanya a la Guerra dels 7 Anys. Espanya també va donar suport al jove país americà, i els britànics van acabar aïllats i derrotat. Declaració d'Independència dels Estats Units Declaració d’Independència dels Estats Units Pel que fa a la Declaració d’Independència, va ser redactada per Thomas Jefferson, Benjamin Frankiln i John Adams. Recollia en el seu cos els drets naturals, formulats per John Locke, en uns termes de llibertat, igualtat i democràcia: els homes són lliures, iguals i independents. L’acció del govern ha de basar-se en el consentiment dels governats i, si no és així, aquests tenen dret a rebel·lar-se. Segons Norman Risjord, “la revolució americana no va resoldre el problema de la humanitat, però va instaurar un sistema de llibertats, i va obrir un camí per desenvolupar-les”. No deixa de ser contradictori que, en un nou país on es repetia tant la paraula “llibertat” existís un grandíssim nombre d’esclaus, tant africans com europeus.
El tractament de la pau es va fer per Gran Bretaña, Estats Units, França i Espanya. Es reconeix la independència de les colònies britàniques americanes; Gran Bretaña va transmetre Sumatra a les Províncies Unides d’Holanda, Tobago i Senegal a França i Menorca a Espanya. El febrer de 1778, França es va internar a la Guerra de la Independència d'Estats Units, a favor dels rebels i contra la corona britànica.
La Constitució dels Estats Units és el document de govern i la llei suprema dels Estats Units d'Amèrica. La seva redacció va finalitzar el 17 de setembre del 1787 per la Convenció Constitucional a Filadèlfia, Pennsilvània, i després va ser ratificada pels delegats que representaven els pobles dels tretze estats.
Va ser una assemblea consultiva convocada pel rei de França. Similar als Estats Generals, els membres de l'assemblea de notables eren triats pel rei, en lloc de ser electes per votació. La primera de les assemblees es va reunir el 22 de febrer de 1787 a iniciativa de Calonne, per aquell temps ministre de finances de França, per discutir la situació financera de país. França estava en plena fallida, i Calonne esperava que l'assemblea aprovés un nou impost sobre la terra que afectés també als nobles i el clergat, fins al moment exempts d'impostos. L'assemblea, formada principalment per nobles arruïnats per l'exigent vida cortesana i que depenien dels seus privilegis per mantenir-se en ella, es va negar a la reforma i va ser dissolta el 25 de maig.
La funció d'aquestes assemblees era aprovar les lleis i els impostos. El maig de 1789 el rei Lluís XVI, ofegat pels deutes de l'ajut francès a la Guerra de la Independència dels Estats Units, es veié obligat a convocar una d'aquestes assemblees, la primera que es reunia en cent setanta-quatre anys, per cercar suport econòmic. Va ser molt controvertida pels problemes que es van suscitar entre els representants dels estaments superiors i els que anaven en representació del poble, i es queixaven aquests darrers dels enormes privilegis que posseïen els primers i dels acords que prenien per seguir-los tenint. Aquestes disputes desembocaran en l'aparició d'una gran quantitat de pamflets que van recórrer totes les ciutats i pobles de França. El descontentament popular va donar lloc, el 14 de juliol de 1789, a l'esclat de la Revolució Francesa amb la presa de la Bastilla. El 17 de juliol de 1789, els estats generals són transformats en Assemblea General.
Va ser un polític i militar nord-americà. Va ser important degut a que va ser el primer president dels Estats Units d'Amèrica i és considerat un dels "Pares Fundadors" (Founding Fathers).
La població de París es va llançar a l'assalt de la presó de la Bastilla. Aquesta era una antiga fortalesa que s'havia convertit en símbol de l'Antic Regim. La seva caiguda en mans de la vila va constituir el començament de la Revolució Francesa.
La Constitució Civil del Clergat és un decret adoptat a França per l'Assemblea Nacional Constituent el 12 de juliol de 1790. Sancionada en contra de la seva voluntat per Lluís XVI el 24 d' agost de 1790. Es converteix en la llei del 12 de juliol i 24 d'agost de 1790.
El 21 de setembre de 1792, a París, França; és destituït formalment de l'càrrec Lluís XVI com a rei de França, mentre la Convenció Nacional proclamarà el següent dia la històrica Primera República Francesa. És important recordar que el passat 13 d'agost de 1792, el Rei dels francesos qui intentava escapar dels enfurismats assaltants de el Palau de Tullerias va ser oficialment detingut i fet presoner a la presó de "Temple".
El 3 de setembre de l'any 1791, l'Assemblea Nacional Constituent francesa proclamava la primera Constitució escrita que va tenir aquest país -la primera havia estat la nord-americana (1787) -. França quedava constituïda en monarquia parlamentària. Seria la primera de les 15 constitucions que ha tingut fins avui, i va marcar el sorgiment de l'Estat de Dret en el continent europeu. Tot havia començat dos anys abans, amb el «Jurament de l'Joc de Pilota».
El rei Lluís XVI i els poderosos van haver van haver d’acceptar la nova monarquia constitucional imposada per la Revolució. Les condicions d’aquesta, però, tampoc van resultar satisfactoris pel gruix de la població francesa, ni encara menys, per a les monarquies absolutistes europees, les quals, preocupades per la seva pròpia supervivència i perquè la Revolució no s’estengués, van declarar la guerra a França. En aquesta situació, el poble va donar suport a la facció revolucionària més radical, els jacobins, liderats per la figura de l’advocat Maximilien Robespierre. La Convenció va acusar aleshores el rei de traïció i, condemnat a mort, Lluís XVI, el ciutadà Capet, va ser decapitat el gener de 1793.
La Reacció Termidoriana o Convenció Termidoriana, en francès:Convention thermidorienne, va ser el producte d'un cop d'estat dins la Revolució francesa. Va anar dirigida contra els Jacobins els quals havien dominat el Comitè de Salvació Pública.
El Directori fou el sistema de govern vigent durant la Primera República Francesa entre el 4 de brumari de l'any IV (26 d'octubre de 1795) i el 18 de brumari de l'any VIII (9 de novembre de 1799). Va venir després de la Convenció Nacional i fou succeït pel Consolat
Després del cop d’Estat de 18 de Brumari de l’any VII (novembre de 1799), Napoleó Bonaparte va fer-se amb el poder a França. D’aquesta manera, després de deposar el govern del Directori, Napoleó va emprendre una sèrie de reformes institucionals que van instaurar el Consolat, un règim personalista basat en l’enorme capacitat política de la seva figura i que tenia per objectiu refermar les conquestes de la Revolució.
Enter story info here
We'd love to hear from you. Please send questions or feedback to the below email addresses.
Before contacting us, you may wish to visit our FAQs page which has lots of useful info on Tiki-Toki.
We can be contacted by email at: hello@tiki-toki.com.
You can also follow us on twitter at twitter.com/tiki_toki.
If you are having any problems with Tiki-Toki, please contact us as at: help@tiki-toki.com
Close