Les Revolucions dels segles XVIII i XIX
1773-05-10 00:00:00
Tea Acts
Va ser una llei promulgada pel Parlament del Regne de la Gran Bretanya el maig de 1773 que permetia a la Companyia Britànica de les Índies Orientals vendre el seu te a les Tretze Colònies d'Amèrica del Nord sense pagar impostos.
1773-09-08 22:34:24
LA REVOLUCIÓ AMERICANA
1776-07-04 00:08:09
Declaració d'Independència dels Estats Units
És un text polític fonamental per a la història dels Estats Units. Arran d'aquesta declaració les Tretze Colònies britàniques d'Amèrica del Nord se segregaven del Regne de Gran Bretanya i esdevenien independents.
1783-09-03 04:45:07
Pau de Versalles
El Tractat de Versalles de 1783 va ser signat per les tres nacions :França, Espanya i Gran Bretanya. Constituint la contrapart del Tractat de París (1783), signat pels britànics i els membres de les Tretze Colònies dels EUA que havia posat fi a la Guerra d'Independència dels Estats Units. En aquesta guerra els francesos i espanyols hi havien participat al costat dels insurgents.
1787-02-22 22:34:24
Assemblea dels notables
Va ser una assemblea consultiva convocada pel rei de França. Similar als Estats Generals, els membres de l'assemblea de notables eren triats pel rei, en lloc de ser electes per votació.
1787-05-18 10:25:08
LA REVOLUCIÓ FRANCESA
1787-09-17 22:34:24
La Constitució dels Estats Units
La Constitució dels Estats Units és el document de govern i la llei suprema dels Estats Units d'Amèrica. La seva redacció va finalitzar el 17 de setembre del 1787 per la Convenció Constitucional a Filadèlfia, Pennsilvània, i després va ser ratificada pels delegats que representaven els pobles dels tretze estats.
1789-02-22 12:46:41
Assemblea dels notables
Va ser una assemblea consultiva convocada pel rei de França. Similar als Estats Generals, els membres de l'assemblea de notables eren triats pel rei, en lloc de ser electes per votació.
1789-04-30 12:46:41
George Washington
Va ser el primer president dels Estats Units d'Amèrica, és considerat un dels Pares Fundadors
1789-07-14 01:57:58
Reunió dels Estats Generals
Comença la revolució a França i els representants del Tercer Estat van passar a anomenar-se Asssemblea Nacional. El 14 de juliol, va esdevenir la Presa de la Bastilla, és un esdeveniment de la Revolució Francesa.
1790-07-12 02:09:27
Constitució Civil del Clergat
Va ser un conjunt de disposicions legislatives aprovades per l’Assemblea Constituent de França, sancionades per Lluís XVI, que regulaven la distribució dels oficis eclesiàstics, els nomenaments i la dotació del clergat.
1791-09-03 16:10:59
Primera Constitució francesa
Es va redactar la Declaració dels Drets de l'Home i el ciutadà, també va haver-hi la Assemblea Constituent, és la primera de les assemblees constituents franceses, instituïda pels diputats dels Estats generals quan s'erigiren ells mateixos.
1792-01-21 17:21:45
Destituició de Lluís XVI
Es proclama la República i es crea l'Assemblea Legislativa, que és l'instrument polític òrgan de representació de caràcter legislatiu.
1793-01-21 05:01:32
Execució de Lluís XVI
Va ser decapitat el gener de 1793.
1794-07-27 14:15:38
Reacció termidoriana
Va ser el producte d'un cop d'estat dins la Revolució francesa. Va anar dirigida contra els Jacobins els quals havien dominat el Comitè de Salvació Pública. Va ser impulsada per la votació de la Convenció Nacional per executar Maximilien Robespierre, Louis Antoine de Saint-Just, i d'altres líders membres del govern revolucionari.
1795-10-26 13:38:32
Directori i Constitució de l'any III
El Directori fou el sistema de govern vigent durant la Primera República Francesa entre el 4 de brumari de l'any IV (26 d'octubre de 1795) i el 18 de brumari de l'any VIII (9 de novembre de 1799). Va venir després de la Convenció Nacional i fou succeït pel Consolat.
1799-10-21 17:22:10
L'IMPERI NAPOLEÒNIC
1799-11-09 13:40:24
Cop d'estat de brumari
Marca la fi del Directori i de la Revolució Francesa, i el principi del Consolat francès.
1799-12-06 18:07:31
Consolat
Després del cop d’Estat de 18 de Brumari de l’any VII (novembre de 1799), Napoleó Bonaparte va fer-se amb el poder a França. D’aquesta manera, després de deposar el govern del Directori, Napoleó va emprendre una sèrie de reformes institucionals que van instaurar el Consolat, un règim personalista basat en l’enorme capacitat política de la seva figura i que tenia per objectiu refermar les conquestes de la Revolució.
1804-03-18 20:18:05
Napoleó transforma la República en Imperi
Cobreix el període de la dominació de França sobre l'Europa Continental, sota el govern de Napoleó I de França.
1814-09-03 17:25:30
LA RESTAURACIÓ I LES REVOLUCIONS LIBERALS
1814-10-01 16:28:54
Congrés de Viena
Fou una conferència entre ambaixadors de les majors potències d'Europa que va ser presidit per l'estadista austríac Klemens Wenzel von Metternich.
1815-06-18 09:04:44
Napoleó va ser derrotat a Waterloo
Un exèrcit francès, sota el comandament de Napoleó, va ser derrotat pels exèrcits de la Setena Coalició.
1820-01-01 10:12:42
Trienni Liberal a Espanya
va ser un període liberal del regnat de Ferran VII, que es va iniciar amb el pronunciament de Riego l'1 de gener de 1820 a Las Cabezas de San Juan, que havia rebut l'encàrrec de dirigir una expedició contra els insurgents de les colònies d'Amèrica.
1829-03-25 16:32:23
Independència de Grècia
Els grecs van rebre l'ajuda de diverses nacions europees, i els otomans van ser assistits per Tunísia i Egipte. Grècia va aconseguir-ne la independència.
1830-07-25 08:35:22
Segona onada revolucionària a França
El príncep de Polignac, ministre del monarca Carles X, va dissoldre el parlament el 25 de juliol de 1830, va suprimir la llibertat de premsa i va excloure del cens electoral a comerciants i industrials. Davant les mesures reaccionàries del govern de Carles X, que intentava derogar la Carta Atorgada de Lluís XVIII, la burgesia va prendre les armes i va ocupar París per expulsar el darrer Borbó i nomenar un nou rei: Lluís Felip d’Orleans.
1848-02-23 16:56:27
Revolució social i obrera
Al febrer la insurrecció, protagonitzada per sectors petit-burgesos, obrers i estudiants forçar l'abdicació de Lluís Felip i la proclamació de la II República sota un règim d'acusat matís social.