L'Edat Moderna és la quarta de les etapes en què es divideix tradicionalment la història. L'inici de l'Edat Moderna es pot fixar entre la Caiguda de Constantinoble l'any 1453 i el Descobriment d'Amèrica l'any 1492 i, la seva fi en la Revolució Francesa l'any 1789. En aquest època va començar a néixer un nou sistema econòmic, el mercantilisme. Serà el període dels valors de la modernitat com el progrés, la comunicació i la raó enfront del període anterior, l'edat mitjana.
El descobriment d'Amèrica és la primera arribada d'espanyols comandats per Cristòfol Colom a una illa del mar Carib. Colom va sortir del port de Pals i inicià un viatge cap a les Índies però va trobar una ruta equivocada que el dugué fins a Amèrica el 12 d'octubre de 1492. Des d'un començament, Colom cregué haver arribat a l'Índia, de manera que no s'havia adonat que on acabava de posar els peus era un nou continent. Aquest viatge va durar dos mesos. Tres embarcacions, la Pinta, la Niña i la Santa María (on va anar ell), formaren una flota descobridora que seria de les més importants de la història. Colom va morir sense saber que havia descobert Amèrica. Alguns aliments que va portar Colon a Espanya són: la patata, blat de moro, el cacau, els tomàquets, la vainilla o l’alvocat, entre d’altres.
És una època artística que dóna inici a l'Edat Moderna i en la què es reflecteixen els ideals del moviment que renaixerà la tradició clàssica de representar la realitat. Aquesta nova etapa va plantejar una nova forma de veure el món i l'ésser humà, l'interès per les arts, la política i les ciències. Alguns personatges importants són: Leonardo Da Vinci o Miquel Àngel ( pintors), Nicolau Copèrnic (primer astrònom en pronunciar la teoria heliocèntrica i Miquel de Cervantes o William Shakespeare (escriptors).
L’heliocentrisme és un model astronòmic segons el qual la Terra i els planetes es mouen al voltant del Sol. La idea que la Terra gira al voltant del Sol va ser proposada des del segle III a. C. per Aristarc de Samos, Encara que no va rebre suport d'altres astrònoms de l'antiguitat. No va ser sinó fins al segle XVI, durant el Renaixement, quan un model heliocèntric va ser presentat pel matemàtic, astrònom i clergue catòlic polonès Nicolau Copèrnic. Això va marcar l'inici de la Història de la ciència com «revolució copernicana».El seu treball es va recolzar en observacions fetes amb un telescopi que van ser presentades per Galileu Galilei.
Sinònim de sobrecarregat, desmesurat i irracional. Va estar molt de moda en les monarquies absolutistes, ja que n'emfasitzava l'autoritat, riquesa i estil de vida.
La Guerra dels Segadors és una revolta dels camperols i segadors catalans durant els anys 1640 i 1652 contra les tropes hispàniques a causa dels impostos, de les ocupacions de les terres i les males relacions amb el regne de castellà. El 7 de juny de 1640, conegut com a dia del «Corpus de Sang», un incident al carrer Ample de Barcelona causat per un grup de segadors, va encendre la revolta a tota Catalunya. També, el virrei de Catalunya Dalmau de Queralt, va ser assassinat quan intentava fugir de la ciutat. Amb les tropes castellanes allotjades a Sants, Catalunya li va demanar ajuda al rei Lluis XIII França i la Generalitat obtingué una important victòria militar en la batalla de Montjuïc (26 de gener del 1641) que obligà l'exèrcit castellà del marquès de Los Vélez a retirar-se a Tarragona. El resultat final va ser dolent per a Catalunya, el rei de França, incomplint el tractat dels Pirineus, va prohibir el català i s’apropià dels seus furs de la zona del Rosselló.
La l·lustració va ser un moviment cultural i intel·lectual, que va néixer a mitjans de segle XVIII i va durar fins als primers anys de segle XIX. Va ser especialment actiu a França, Anglaterra i Alemania. Va inspirar profunds canvis culturals i socials i, un dels més dramàtics va ser la Revolució francesa. Els pensadors de la Il·lustració sostenien que el coneixement humà podia combatre la ignorància i la tirania per construir un món millor. Aquest tipus de pensament es va expandir a la burgesia i en una part de l'aristocràcia, fent reunions a casa de gent adinerada o d'aristòcrates, en què participaven intel·lectuals i polítics per tal d'exposar i debatre sobre ciència, filosofia, política o literatura. Alguns il·lustradors important són: Voltaire, Rousseau, Montesquieu, René Descartes...
La Guerra de Successió Espanyola va començar 1701 i finalitzà l'any 1713/1715). Va ser un conflicte bèl·lic que va començar quan el 1700, Carles II de Castella i d'Aragó va morir reconeixent com a hereu Felip d'Anjou, net de Lluís XIV de França, Lluís XIV es va anar mostrant cada vegada més imperialista i agressiu amb el seu expansionisme francés i volia conqueriri molts territoris. La guerra va finalitzar amb la signatura el 1713 del Tractat d'Utrecht. En aquest tractat, Felip V fou reconegut com a rei d'Espanya, però amb la condició de renunciar al tron francès, evitant així la unió de les dues corones, espanyola i francesa. Malgrat que Lluís XIV va aconseguir situar el seu net al tron espanyol, el Tractat d'Utrecht va significar la fi del domini francès a Europa i va iniciar l'època de l'equilibri de poders que es mantindria fins a la fi de la Primera Guerra Mundial.
L’Edat Contemporània va començar al 1789 amb la Revolució Francesa i que perdurarà fins els nostres dies. Es caracteritza perquè abans la gent treballava al camp però després el món es va modernitzar i van sortir moltes fàbriques. Abans les jornades laborals eren de 16 hores i no hi havien vacances ni existien els sindicats. També si tenies un accident no tenies baixa laboral dret a cobrar i, els nens i les dones treballaven per molt pocs diners.
La Revolució Francesa es va iniciar el 1789 quan la monarquia absoluta de Lluis XVI va treure privilegis a la gent més pobra i va finalitzar amb el cop d'Estat de Napoleó Bonaparte el 1799. La revolució va marcar el final definitiu de la monarquia absoluta, que volia dir concentrar tot el poder en una sola persona. Un dia la gent del poble es va enfadar i com que els soldats també estaven a favor els i van donar les armes i es van revelar. Al final Luis XVI va morir en la guillotina on li van tallar al cap al i tota la seva família fou encarcerada. Al cap de 9 mesos també van jutjar a la seva dona Maria Antonieta . Les dones també van ocupar el carrer per demanar els seus drets i van ser elles les que van iniciar la marxa cap a Versalles a cercar a rei.
La Revolució Industrial és el procés d’industrialització amb un gran conjunt de canvis econòmics i socials. Aquesta revolució va comensar a França cap a l’any 1820 i va transformar les persones que eren agricultors i ramaders en manipuladors de màquines. Així doncs, la Revolució Industrial va modificar les bases econòmiques de la societat i el món actual construint moltes fàbriques a les ciutats.
Durant Primera Guerra Mundial, també anomenada la Gran Guerra ja que van participar molts països, va tenir un total de nou milions de morts. Va començar per l'assassinat de l'hereu al tron dels Habsburg, Francesc Ferran d'Àustria, el 28 de juny de 1914 a Sarajevo, Bòsnia. A llavors, Àustria, li va declarar la guerra de a Sèrbia. Finalitzà amb la derrota de les potències centrals, sobretot dels alemanys, en una batalla a França l’onze de novembre de 1918. D’una banda estaven el països “aliats o triple entesa” format per França, Gran Bretanya, o Rússia, que van recolzar a Sèrbia. Desprès es van unir el Japó, Canadà, els Estat Units i més tard Itàlia que van ser els guanyadors. Per l'altra les «potències centrals o Triple aliança» format per l'Imperi alemany, l'Imperi Austrohongarès, l'Imperi turc i Bulgària que van ser els perdedors. El 1920 es va establir el Tractat de Versalles per garantir la pau, per desgràcia seria un dels orígens de la II Guerra Mundial, perquè Alemanya no acceptaria les condicions.
La Revolució Russa va començar l’any 1917. La revolució es dividí en dues fases. La primera, «la revolució de Febrer», en la qual es derrocà el règim autocràtic del tsar Nicolau II. En la segona, «Revolució d'Octubre», fou una revolució de tipus socialista en la qual els Soviets (controlats principalment pel partit bolxevic) prengueren el poder. Les causes d'aquestes dues revolucions abasten les situacions polítiques, socials i econòmiques de Rússia a l'època. El poble rus odiava el règim autoritari del tsar Nicolau II perquè havia estat oprimint els camperols durant segles i la fam per tot Rússia va contribuir així mateix a la revolució. Durant la Primera Guerra Mundial, més de quinze milions d'homes es van unir a l'exèrcit, i va deixar un nombre insuficient de treballadors a les fàbriques i les granges. El resultat va ser una escassetat d'aliments i de gent a les fàbriques.
La Guerra Civil espanyola va començar el 17 de juliol de 1936 i va acabar 1 d'abril de 1939. Va ser un conflicte que va enfrontar el govern de la Segona República espanyola, que era d'esquerres, contra una part de l'exèrcit i de les organitzacions de dretes. Van ser una guerra llarga i sagnant que es va iniciar amb un alçament militar el 17 de juliol de 1936 a Melilla i que l'endemà es va estendre pertot arreu de l'Estat espanyol. Les tropes de l'exèrcit africà del general Francisco Franco van creuar l'estret de Gibraltar i ràpidament es va estendre per tot el territori. La guerra de l'Ebre, significà la campanya més llarga i sagnant de la guerra civil. La batalla de l'Ebre va acabar amb la derrota de l'exèrcit republicà i va deixar el camí lliure per a l'ocupació franquista de Catalunya. Franco la va donar per acabada el 1939, amb la conquesta de Madrid. Franco va tenir el suport de l'Alemanya nazi de Hitler i la Itàlia feixista de Mussolini. Durant la dictadura franquista va haver repressió contra els moviments d'esquerra i prohibia la llengua catalana, basca i gallega.
La II Guerra Mundial fou un conflicte que va començar l’any 1939 i acabà el 1945. Va ser la guerra amb més ferits i morts de la nostra història, van morir aproximadament uns 50 milions de persones i va ser el primer cop que es van utilitzar armes nuclears com el bombardeig atòmic sobre Hiroshima i Nagasaki per part dels Estats Units al Japó. En ella es van enfrontar dos grans grups, "les potències de l'eix" format per països totalitaris amb un dictador com Japó, Itàlia i Alemanya que volien expandir el seu poder per tot el món i els països "aliats" , com Gran Bretanya, França o els Estat que defenien la democràcia. La guerra va començar per los motius, la invasió de l’Alemanya nazi de Adolf Hitler a Polònia i, la invasió japonesa de la Xina, a les colònies britàniques i l'atac a Pearl Harbor. Hitler va arribar a conquerir gran part d’Europa però Espanya es va mantenir neutral. La guerra va acabar amb la victòria dels aliats quan van capturar a Hitler a Berlin i quan Japó va ser derrotada pels Estats Units.
La missió llunar Apollo 11 va ser la primera en posar una persona a la superfície de la Lluna. La nau Apollo 11 va ser enviada a l'espai pel coet Saturn V, per part de la NASA, des de Cap Canaveral (Florida, EUA). Es va enlairar el 16 de juliol de 1969, va arribar a la Lluna el 20 de juliol i va tornar a la Terra el 24 de juliol. Edwin E. "Buzz" Aldrin i Neil A. Armstrong van ser els primers en trepitjar la Lluna metres que Michael Collins va restar a la nau donat suport a les maniobres dels seus companys. Aquesta nau portava una més petita que en deien mòdul lunar Eagle i és la que va aterrar a la Lluna. L’astronauta americà Neil Armstrong fou el primer en fer les primeres passes, i ho va fer pronunciant una frase que ja és famosa, “un petit pas per a l’home, però un pas de gegant per a la humanitat”...
Després de la Revolució Francesa el poder polític va començar a estar a les mans de cambres de representants, per la qual cosa era necessari regular el seu sistema d'elecció. Així, es va començar amb el sufragi censatari, en el qual votaven només els homes amb determinats requisits d'instrucció, renda i classe social; es va passar més tard pel sufragi masculí (segona meitat del segle XIX), en el qual podien votar tots els homes que sabessin llegir i escriure. Fins a arribar al sufragi femení (principis del segle XX), a la inclusió dels analfabets i gent de totes les races (segona meitat del segle XX). Amb l sufragi universal, casi tots els majors d'edat podem votar i escollir al nostres representants.
La Constitució va ser ratificada el 29 de desembre de 1978, sent posteriorment promulgada pel rei Joan Carles I. La Constitució va implicar la transició a la democràcia, que va tenir lloc com a conseqüència de la mort, el 20 de novembre de 1975, del dictador Franco.
We'd love to hear from you. Please send questions or feedback to the below email addresses.
Before contacting us, you may wish to visit our FAQs page which has lots of useful info on Tiki-Toki.
We can be contacted by email at: hello@tiki-toki.com.
You can also follow us on twitter at twitter.com/tiki_toki.
If you are having any problems with Tiki-Toki, please contact us as at: help@tiki-toki.com
Close