L’any 10 aC els romans van fundar Bàrcino en una plana fèrtil, sembrada de rieres i delimitada pels deltes dels rius Llobregat i Besòs. Una terra amb un gran potencial que faria de la ciutat una urbs privilegiada.
La construcció d’arcs es va popularitzar en època d’August arreu de l’Imperi Romà. El de Roda de Berà va ser erigit sobre el traçat de la Via Augusta per retre homenatge a l’emperador.
Al segle I aC, Baetulo era el principal nucli urbà de la riba del Besòs. D’aquell temps d’esplendor, l’actual Badalona ens va deixar un dels jaciments romans més ben conservats de Catalunya.
Els romans van fundar la ciutat de Iesso, l’actual Guissona, al voltant de l’any 100 aC. Durant segles va gaudir de gran prosperitat i va arribar a ser una important capital interior de l’imperi.
Quan a finals del segle XIX es va enderrocar el castell romànic dels Montcada, van sortir a la llum les restes del Temple Romà de Vic, un dels més ben conservats de la península Ibèrica.
Amb un emplaçament immillorable a tocar del mar, l’amfiteatre és l’element més icònic del conjunt arqueològic de Tàrraco. És un dels edificis de la ciutat romana inclosos en la llista de Patrimoni de la Humanitat.
A inicis del segle II dC es va aixecar a l’actual Altafulla una vil·la residencial d’un luxe extraordinari, una residència aristocràtica molt ben conservada que ens ajuda a entendre com vivien les elits de Tàrraco.
Un edifici religiós, un mausoleu, una vil·la aristocràtica un campament militar... Quina va ser la funció del conjunt monumental de Centcelles és encara avui una incògnita.
Les esglésies de Santa Maria, Sant Pere i Sant Miquel testimonien la història de Terrassa des de l’època ibèrica fins a l’actualitat, i fan de la Seu d’Ègara un dels conjunts paleocristians més importants de Catalunya.
Una reconstrucció a la ciutadella de Calafell ens permet observar com vivien els ibers fa 2.500 anys. Aquest jaciment és un museu arqueològic a l’aire lliure que ens convida a entrar a les cases dels nostres avantpassats.
